A l'abril, pluges mil?

Sembla que la sort s'ha cansat de donar-nos l'esquena. No a tots, però ja en som uns quants els qui, des de fa algun temps, vivim submergits en una espècie de núvol de color rosa, ben bé com si sortíssim del país dels Osos Amorosos. Suposo que es compleix allò que es diu que després de la tempesta arriba la calma. I ja tocava!

Per la meva part, estic disfrutant moltíssim tant la carrera com la feina, i la gent, la independència... i tot plegat. Cada dia és un nou repte i cada dia que passa veig més clar que vaig prendre la decisió correcta, o que almenys vaig córrer un risc que mereixia la pena. Encara poden canviar molt, les coses, però per mi ja és prou important haver tingut un tan bon començament.

El que em falta és temps. Temps per escriure, entre d'altres coses. Així que, sortosament per a alguns i desgraciadament per a pocs -i inevitablement per a tots-, a partir d'ara els posts s'aniran espaiant una mica més del normal. Jo intentaré no abandonar-ho ni passar-me setmanes senceres sense donar notícies, però segurament no podré dedicar-hi tantes hores com m'agradaria. Això vol dir que només escriuré en un idioma (ja veurem si català o castellà, o potser els vagi alternant) i que tampoc no m'allargaré massa.


Pel que fa a novetats "pràctiques":

-El dia 30 d'aquest mes (aproximadament), i tal com ja havia dit, me'n vaig de Ca'n Pulga. Per ara m'estaré uns dies a casa d'un company de la feina, el Quim, que també és català, fins que trobi alguna altra cosa (esperem que definitiva). El que encara no sé és si em quedaré amb la Pulgosa o no, i és que l'Alejandro té la intenció de tirar-la a la via del tren en cas que jo no me'n faci càrrec. Com diria algú que jo sé: molt fort!

- Començo exàmens parcials el divendres 5 de maig. M'estreno amb Semiologia teòrica aquest mateix dia. Hi pot haver sang.

- Hem superat St. Jordi sense entrebancs al Casal. Es va fer una paella gegant, es van ballar sardanes i vam tenir un concert del Manel Camp. Què més es pot demanar? (Roses i llibres, que també n'hi va haver!)

- A finals de maig vénen a visitar-me durant un parell de setmanes el meu germà (el gran, ji, ji) i la meva mare, la qual cosa significa que tindré fotos per penjar relativament aviat.

- Tinc bastants números de participar en una producció cinematogràfica catalano-argentina durant els mesos de novembre i desembre. Us n'informaré millor quan estigui tot ben lligat.


I, com no, una cançoneta que ve bastant al cas, del Jorge Drexler:


Con el anhelo dirigido hacia ti
yo estaba sólo, en un rincón del café
cuando de pronto oí unas alas batir,
como si un peso comenzara a ceder,

se va, se va, se fue…

Tal vez fue algo de la puesta de sol,
o algún efecto secundario del té,
pero lo cierto es que la pena voló
y no importó ya ni siquiera porqué,

se va, se va, se fue…

Algunas veces, mejor no preguntar,
por una vez que algo sale bien,
si todo empieza y todo tiene un final,
hay que pensar que la tristeza también

se va, se va, se fue…


* Recomanacions de llibres: Benedicció de la terra (Knut Hamsun) i Jo he servit el rei d'Anglaterra (Bohumil Hrabal).

Tòpics portenys

El famós Obelisco

Tribunales

El Caminito, a la Boca

La Casa Rosada, a la Plaza de Mayo

Començaments

Un diumenge com qualsevol altre: són les vuit del vespre i tot just fa uns minuts que he acabat de netejar el menjador, després d’un dia intensiu de lectura (avui tocava semiologia) a la Plaza de Mayo i una horeta de telèfon. La brutícia està tan incrustada que obtenir alguna millora es converteix en tota una proesa, i, per més que un intenti remeiar-ho, l’olor a pixum de gat sempre aconsegueix sobreposar-se a la de netedat.

Només fa dues setmanes que vaig començar les classes, però ja tinc un munt de llibres i putucòpies per llegir –multicòpies, segons l’Urco-, algun treball per fer i els primers parcials en menys d’un mes, així que m’he posat les piles per intentar estar al dia.
El nivell és bastant més alt del que pensava, i és que es veu que el CBC (Ciclo Básico Común) es fa servir, bàsicament, com a filtre estudiantil (a més de proporcionar-te una base teòrica important). En quant a funcionalitat, doncs, vindria a ser l’equivalent a les proves d’accés que es fan a algunes universitats d’Espanya, amb la diferència que aquí dura d’un a tres anys (depenent del ritme de cadascú) i és en forma de curs universitari. De les assignatures que tinc, per ara em quedo amb semiologia teòrica –el professor de pràctiques és bastant inútil- i amb pensament científic, encara que aquesta última m’està costant una mica perquè es donen per suposats molts conceptes de física dels que jo no tinc ni idea. A economia no m’adormo de miracle, no tant per la matèria en si com pel Molt Honorable professor que l’imparteix, que escurça les classes a la meitat i ens explica les mil i una anècdotes i els mil i un acudits, rarament relacionats amb cap apartat del temari.
Pel que fa a la feina, la veritat és que poc em puc queixar. Els horaris són bastant extensius, almenys de moment, però també és gratificant i al final una cosa va per l’altra. Ja veurem si amb el temps continua sent així, perquè m’imagino que una bona sobredosi de cansament pot acabar amb la paciència i la il·lusió de qualsevol...

Una altra nova: a finals de mes he d’abandonar, sí o sí, Can Pulga. Tinc vàries alternatives, però cap seria definitiva: els del Casal m’han ofert un pis que tenen per allotjar els visitants i convidats especials que vénen a Buenos Aires temporalment (ara per Sant Jordi s’hi estarà el Manel Camp, per exemple), i que queda lliure just la primera setmana de maig; un dels catalans que treballa amb mi també em podria fer un raconet a casa seva, encara que fos només per uns dies; i, per últim, em quedaria l’opció de llogar-li a l’Alejandro la seva habitació, que em sortiria pel doble del que estic pagant ara –sense puces, això sí-.
El DNI finalment no me’l donen fins el 22 de maig, cosa que em dificulta bastant poder trobar un pis en condicions i bé de preu... Sospito, doncs, que em caldrà moooolta (més) paciència -en el tema dels tràmits i a l’Argentina en general.

Pel que en sé, el Biel creix i creix sense parar, menja molt, riu més, es passa el dia fent ganyotes i és la causa que els seus pares estiguin permanentment ullerosos, o sigui que es podria dir que tot segueix el seu curs amb normalitat.

Literatura i cine, últimament, nuls. Llegeixo molts textos de la universitat i sento algun o altre tros de pel·lícula “trucha” (cutre) que m’arriba des de l’habitació del Senyor de la Casa (per dir-ho finament), però el temps ja no em dóna per gaire més.

Com que continuo sense càmera i em sembla que hi continuaré uns mesos més, penjo algunes fotos del Casal perquè pugueu fer-vos una idea sobre com és el lloc on em passo una tercera part del dia, i, a mesura que les vagi trobant, també en posaré més del barri on visc i altres “boludeces”.

Aprofito per felicitar a l’Entrecot (Antràs, Àntrax, Uri...) i al meu fill postís (Kevin, John, Raül...), que avui es fan un any més vells -i bells, posant-me pilotera-.

La Boca i altres

Una manera de disfressar la pobresa / Una forma de disfrazar la pobreza

Cementiri de Recoleta / Cementirio de Recoleta

Els famosos passejadors de gossos / Los famosos paseadores de perros

24 de març i San Telmo

En una paret, el 24 de març.

El mercat de San Telmo, el barri on visc.

Una cantonada típica de San Telmo

Manifestació del 24 de març.