Yo era un ratón que vivía en una madriguera

Per fi sembla que he pogut solucionar el tema del pis. No com jo ho havia volgut d’entrada, però ara veig que és la millor opció.

Quasi totes les immobiliàries em demanaven una garantia de propietat (a Buenos Aires) o de sou (també d’allà) –cosa que, envidentment, no tinc–, i era una mica frustrant anar trobant pisos potencialment habitables (i molt!) i, al mateix temps, anar acumulant negatives. Havia pensat en estar-me en un pis de lloguer temporal (d’aquests ja amoblats, per turistes) durant les primeres setmanes perquè, fet i fet, encara em quedaran dos mesos de vacances abans de començar les classes, però els preus eren totalment desorbitats i no em sortien els números.

Després d’estar-li donant voltes i més voltes, em vaig recordar que feia temps havia contactat amb alguns estudiants que llogaven habitacions durant períodes d’un a tres mesos més o menys. Vaig poder recuperar un parell o tres d’adreces i els vaig preguntar si encara tenien alguna habitació disponible. Al principi tot eren problemes: els llogaters no m’acabaven de fer el pes (mínimament m’havien d’agradar si hi he de compartir sostre durant un o dos mesos), o el preu era massa elevat, o les condicions no em convenien, o el pis quedava mal ubicat, etc. Quan ja semblava impossible trobar res i estava a punt de tirar la tovallola*, algú que tenia al messenger em va preguntar per “l’assumpte del pis”. Jo, és clar, no tenia ni idea de qui era, i va resultar que es tractava d’un d’aquests estudiants-llogaters-d’habitacions que –oh, miracle!– té un pis al centre amb una habitació disponible a partir del dia 27 de gener (jo arribo el 28), a bon preu, durant el temps que em convingui, no fumador, que busca gent responsable i silenciosa (paraules textuals) perquè ha tingut molt males experiències amb els anteriors inquilins. D’entrada no li semblava que “19 anys” i “responsable i silenciosa” fossin compatibles, però al final –no sé com– el vaig poder convèncer.

Ara el problema, per tant, és el següent: no sabem com fer-ho per garantir-nos mútuament que no ens deixarem penjats. D’una banda, ell necessita saber amb seguretat que si em reserva l’habitació jo hi aniré, i, de l’altra, a mi em fa falta alguna prova física que em garanteixi que realment me l’ha reservada i que existeix.

I com que és Nadal i a la gent li encanta ser solidària i altruista i fantàstica i meravellosa, jo aprofito per demanar-vos idees, moltes idees!