El maestro de Petersburgo
"Eso es lo que sin duda desea la mujer: ser cortejada, halagada, persuadida, conquistada.. Incluso cuando se rinde lo que desea es rendirse no con franqueza, sino en una deliciosa bruma de confusión, resistiendo sin resistirse, cayendo, sí, pero sin que la suya sea una caída irrevocable. No: caer y volver después entre los caídos rehecha, virginal, lista para ser halagada y para volver a caer. Un juego con la muerte, un juego de resurrección.
(...)
La lectura consiste en ser el brazo y ser el hacha y ser el cráneo que se parte; la lectura es entregarse, rendirse, no mantenerse distante ni burlón. La verdad puede llegarnos por caminos tortuosos, llenos de misterio."
J.M. Coetzee
(...)
La lectura consiste en ser el brazo y ser el hacha y ser el cráneo que se parte; la lectura es entregarse, rendirse, no mantenerse distante ni burlón. La verdad puede llegarnos por caminos tortuosos, llenos de misterio."
J.M. Coetzee


3 Comments:
I mira que es divertit el joc. Aquestes estratègies i anar-se a ficar al llit a les tantes de la matinada. xD Anar a comprar tots aquest llibres de poesia i escriure-li aquestes poesies a nom d'un mateix. Totes aquestes escenes que un es munta al cap i que semblen tretes d'un film o una serie manga. :D
Ves amb cura Jael, que estas en el pais dels conquistadors o latin lovers. ;P
Espero que vagi tot be per allà. Per aquí no va tot bastant be. Mirant una mica les possibilitats per les vacances de l'agost ... i molta juerga com sempre. L'altra dia vam tenir el sopar del cinépatas i ho vam passar molt rebe. Moltíssim humor, molt de menjar i molta (com diu el Homer: CERVEEZAAAAAAAA!!!) borratxera ...
Pero com sempre se't trova a faltar :(
Pero bueno ... lo important es que tot et vagi be ... i guanyar la lliga i la copa ens dona energies renovades per continuar la lluita contra el nostre futur.
Un petó molt gros bufona.
Jordi (nuevacarne) :)
Cada cop estàs més creativa i més llançada, això és molt bon senyal!! i a sobre aviat tindràs visita de bcn. Enhorabona.
La verdad puede llegarnos por caminos tortuosos, llenos de misterio."
quina veritat?
no és que tot sigui mentida, però és que no sé què és veritat
de vegades una pensa tant i imagina tant, que no saps on comença el límit del real i on acaba la frontera de la imaginació, una ment massa poderosa com per diferenciar el somni d'avui amb el de demà. I després de vegades penses que voldries seguir dormint.
i somiant desperta, sempre
caterina*
una abraçada cap a bons aires, millors aires
Publicar un comentario
<< Home